Les coses eren boniques; la vida no gaire.
-Què saps tu de la força de les passions?Aloma, sense mirar-lo, li va contestar:-Les passions s'aguanten.
Com ens han separat els anys!
He viscut massa temps com si fos un altre home, i tornar-me a trobar tal com sóc és espantós.
Les il·lusions duren poc. I el que fa més mal és adonar-te que no n'havies d'haver tingudes.
Hay algunos libros que lees y, sin saber ni cómo ni por qué, se instalan en un pequeño hueco de tu corazón. Sin pedirte permiso, deciden quedarse pululando por tu mente durante una buena temporada.
Hay algunos libros que vienen y van.
Pues bien, Aloma es, para mí, un libro de los que se quedan.
Que bonito :)
ResponderEliminarUn beso Alelai.